Sobre TIC, societat y educació

Les tecnologies de la informació i la comunicació han capgirat i revolucionat, de manera profunda i en nombroses ocasions, els nostres mètodes de treball i les formes en què ens relacionem entre els ciutadans del món. Durant les últimes dècades hem vist com la velocitat dels avanços tecnològics s'ha anat accelerant cada vegada més i més, proporcionant-nos tota mena de dispositius, ferramentes, i processos inconcebibles fins alhora. Totes aquestes tecnologies, lluny de desaccelerar-se, continuen amb la mateixa tendència. Tant és així que a data d'escriure aquestes línies ens trobem plenament immersos en la ja anomenada Quarta Revolució Industrial, on les intel·ligències artificials, la robòtica, o la computació cuàntica són, entre moltes altres, noves branques del coneixement que "produiran unes transformacions que no s'assemblen a res que la humanitat haja experimentat abans" (Schwab, 2016).

Els potencials d'ús i les funcionalitats de tota aquesta tècnica troben el seu límit en la imaginació i en les capacitats dels usuaris. És precisament en aquest punt on sorgeix la vertadera problemàtica al respecte; en la formació i les capacitats dels usuaris presents i futurs per què, com a qualsevol altre àmbit de les nostres vides, l'educació és un element clau. L'efecte de les TIC's sobre aquest sector en particular constitueix tot un fenomen que ha fet replantejar profundament la tasca docent. La quantitat d'informació a l'abast i la facilitat amb la qual hi es pot accedir són enormes, el format en què es presenten els continguts és més dinàmic i atractiu que mai, i els mètodes interactius proporcionen retroalimentació instantània oferint possibilitats d'autoaprenentatge sense precedents. Les conseqüències de la informatització de l'ensenyament comporten un seguit d'avantatges fàcilment identificables que ens inciten a utilitzar aquestes tecnologies amb freqüència, i una sèrie de problemes no tan evidents que comencen a sorgir i ens alerten de les possibles seqüeles del seu abús. 

Com a principals aspectes positius aportats per les TIC's a les aules, destaquen les possibilitats de personalització a l'hora de presentar els continguts, la facilitat per adaptar els mateixos a les necessitats específiques de cada alumne, el ràpid accés d'aquestos a les múltiples fonts d'informació, i la disponibilitat d'una gran varietat de dispositius. Segons Collins y Haverson (2010) (en Castañeda i Adell, 2013), existeixen un seguit de característiques diferenciadores entre les societats que aprenen amb tecnologies i aquelles que aprenen exclusivament amb els mitjans tradicionals de l’escola:

Noves tecnologies	Mètodes tradicionals
Possibilitat i necessitat de personalització	Aprenentatge igual per tothom
Múltiples fonts d’informació	Professor com font clau i única d’informació vàlida
Avaluació especialitzada	Avaluació estandarditzada
El coneixement depèn de recursos externs amb els que establim relacions	El coneixement arrela en el cap de les persones
Fragmentació del coneixement en suports digitals	S’adquireix en una institució i de certes fonts d’informació
Èmfasi en aprendre fent i en aprendre a aprendre	L’aprenentatge es produeix per exposició a la informació

 

D'altra banda, però, les conseqüències negatives i les implicacions potencialment perjudicials de l'excessiva utilització de totes aquestes ferramentes no són poques. La gran dependència que patim de les eines informàtiques a totes les escales laborals, industrials, i socials, és una realitat amb què convivim des de fa molts anys. Concretament, des de l'àmbit acadèmic trobem que el terme "addicte/addicció a internet" aparegué per primera vegada allà per l'any 1996, en la trobada anual de l'Associació Americana de Psiquiatria (Young 1996). Poc després es definiria com una sèrie de comportaments amb arrel en la manca de control d'impulsos classificats en cinc categories relacionades amb videojocs i ludopaties, pornografia i relacions en xarxa, i la recerca compulsiva d'informació. (Young 1998). Aquestes actituts esdevingueren en l'aïllament de moltes persones i reduccions significatives del seu rendiment acadèmic o laboral. 

En l'actualitat el nombre d'addictes ha augmentat, sobretot entre els jóvens, perquè, si gairebé els dispositius sense fil han eliminat la marginació dels internautes més enganxats, faciliten enormement l'accés a una xarxa de tercera generació que produeix una infinitud de contignuts personalitzats. Les conseqüències de l'abús d'aquests dispositius van més enllà que els d'aquella addicció a internet dels anys noranta. Els efectes no desitjats observats recentment sobre l'atenció selectiva i la memòria provocats per la immediatesa i la velocitat de consum dels continguts en xarxa s'han comparat amb símptomes de TDAH (Samarrai, 2016). En l'àmbit de la salut i les relacions personals l'ús patològic del telèfon mòbil pot arribar a produir problemes per agafar el son, ansietat, baixa autoestima, depressió, i una reducció significativa en la qualitat de la vida familiar i les relacions socials (Sheinov, 2021). I acadèmicament s'associa al fracàs escolar entre els adolescents i provoca patrons conductuals desajustats. (Flores, Et Al, 2013).

En definitiva, hem d'anar amb molta cautela sobre com introduïm aquestes ferramentes en el nostre dia a dia, ja que totes aquestes noves tecnologies creen tants problemes com en solucionen. I com a tantes altres ocasions, on els avanços de la humanitat han experimentat un salt tan gran, és a les mans dels usuaris on es fa la diferència; on provoquen l'angoixa o proporcionen beneficis.  

BIBLIOGRAFIA

Schwab, K. (2016). La cuarta revolución industrial. Debate.

Castañeda, L. y Adell, J. (Eds.). (2013). Entornos Personales de Aprendizaje: claves para el ecosistema educativo en red. Alcoy: Marfil.

Young, K. S. (1998). Internet addiction: The emergence of a new clinical disorder. Cyber Psychology & Behavior, 1, 237-244.

Samarrai, F. (2016). Study: smartphone alerts increase inattention - and hyperactivity. 03/2019, de University of Virginia

Sheinov, V. P. (2021). Smartphone addiction and personality: Review of international research. RUDN Journal of Psychology and Pedagogics, 18(1), 235–253. https://doi.org/10.22363/2313-1683-2021-18-1-235-253

Flores, N., Jenaro, C., González-Gil, F., Martín, E. y Poy, R. (2013). Adicción al móvil en alumnos de secundaria: efectos en la convivencia. European Journal of Investigation in Health, Psychology and Education, 3 (3), 215-225