Marcs per incloure les TIC a les aules

Incorporar les tecnologies de la informació i la comunicació en la tasca docent no és simplement fer servir un projector, disposar de pissarres intel·ligents, o encomanar la visualització de continguts audiovisuals sobre la matèria en qüestió. Va molt més enllà. Incloure de manera pràctica el treball amb ferramentes digitals supose tot un nou focus a l'hora d'abordar la planificació dels processos d'ensenyament i aprenentatge. Constitueix un seguit de tècniques i metodologies específiques de les quals, a continuació, n'explicarem tres. El PIC-RAT, el TPack, i l'ACAD Toolkit.

El primer d'aquests forme el seu nom partint dels termes "Passiu", "Interactiu", i "Creatiu", (PIC); i "Reemplaçar", "Amplificar", i "Transformar", (RAT). Aquest classifique els usos dels recursos tecnològics emprats per l'alumnat a l'aula segons el seu tipus de participació, i de com aquests tracten les informacions que els hi arriben. D'aquesta manera el model PICRAT proporcione una matriu on podríem classificar les diferents activitats que s'hi desenvolupen des de les menys aconsellables, on els alumnes reben sense més ni pus les informacions mitjançant recursos tecnològics que substitueixen mètodes tradicionals, fins a les considerades millors, on aquestes ferramentes digitals permeten als alumnes transformar les informacions amb creativitat. 

El segon mètode, anomenat TPACK, acrònim de "Coneixement tecnològic, pedagògic, i de continguts" en anglés, fa recalcament sobre les necessitats formatives del professorat amb intenció d'inserir les noves tecnologies a les aules. Segons aquest model, per poder fer-ho apropiadament, és necessari que els docents mostren tan bon domini de les TIC a incorporar, com de les matèries que imparteixen, i de les competències pedagògiques necessàries per l'ensenyament. Aquestes tres dimensions deuen interrelacionar-se equilibradament de manera que s'estimule als alumnes a involucrar-se de ple en les activitats proposades afavorint aprenentatges significatius, facilitar-li'ls la integració i la retenció de les informacions, i el desenvolupament d'habilitats crítiques i competències perdurables.

El tercer i últim mètode és l'ACAD Toolkit. "Disseny centrat en l'anàlisi de l'activitat", per les seues sigles en anglés. Originalment, sorgí com a ferramenta per ajudar a professionals sense experiència a planificar activitats tenint en compte tots els elements necessaris. És una eina proporciona una extensa varietat de targetes classificades per colors en quatre grans grups; tipus de pedagogia, espai i recursos, tipus d'interacció social dels alumnes, i disseny de tasques de coneixement. D'aquesta manera ens pot ajudar a planificar activitats sense perdre de vista cap element, i a elaborar una anàlisi més exhaustiva i sistemàtica d'activitats concebudes o realitzades amb anterioritat.

Per acabar, cal esmentar que els tres mètodes o tècniques ací explicats no solament no són excloents, sinó que són perfectament aplicables en qualsevol combinació i grau d'influència. Són una molt bona manera d'organitzar la integració dels recursos tecnològics per tal d'obtenir el rendiment més gran en els processos d'ensenyament aprenentatge.